1 m. decència. 2 vergonya. Pudor és usat també, en certs casos, com a sinònim de castedat (->). Atemptar al pudor d'una persona. Ant. Impudor. Immodèstia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f. mala olor tuf. Era molt bonica però feia un tuf que molts trobaven insuportable. bravada, íd. fetor, pudor molt forta, esp. la d'un cos en descomposició. baf, pudor de l'alè. Fas un baf d'alls! corrupció(fam.). Quina corrupció que se sent! fortor, pudor forta. ferum, pudor que fan certs [...]

pudorós, ple de pudor. pudibund, que mostra un gran pudor. cast(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (d'una persona) ofec. 2 (d'un foc) extinció. 3 Acció de sufocar-se (per pudor, vergonya, etc.) rubor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pudor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fer pudor ferumejar tufejar fer olor de resclosit fer una pudor que empesta pudir més que una guilla pudir com carn de vas(Alc.) saber(intr.), fer tal o tal olor. Aquest llard sap a ranci. empestar(intr.). Feia una pudor que empestava. empudegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

baf, pudor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]